1. L'examen més llarg, més complex, més sofisticat i difícil de la meva vida:
De ben segur que en llegir aquest enunciat a –gairebé– tots i totes ens ha vingut al cap els exàmens de la University of Cambridge: 5 parts diferents (de gairebé dues hores cadascuna), repartides en només dos dies i que dóna lloc a unes jornades intensives –obligades– d’immersió lingüística a la Farga de l’Hospitalet –bé, això els pixapins i pixapin(e)s, que consti que m’hi incloc, què hi farem...
Tanmateix, l’examen més controvertit i surrealista que he fet mai de llengües va ser en francès, concretament el DELF.
Resulta que, igual com els exàmens de la University of Cambridge, els exàmens de DELF també se separen en nivells, amb la diferència, però, que s’han d’aprovar tots; és a dir, encara que el teu nivell sigui –posem per cas– de 4, abans no puguis realitzar aquest examen, hauràs d’aprovar els tres nivells anteriors.
Així doncs, recordo que la meva professora particular de francès em va encoratjar perquè fes els 4 primers nivells –alhora. Com us podeu imaginar, va resultar una experiència que no penso repetir: les quatre proves escrites les vaig realitzar un dia (amb un interval de mitja hora entre prova i prova), mentre que les orals, també seguides, van ser un altre dia.
També recordo que mentre les proves escrites per nivells seguien un ordre ascendent (del primer nivell al quart), les proves orals eren aleatòries. Així, primer vaig fer les proves 2, 3 i 4, i immediatament després em va tocar fer la del nivell 1. Això va donar lloc al fet que, tot just després d’haver de fer un monòleg durant 15 minuts sobre un text titulat “Les coccinelles vont a l’école” (en què es parlava d’un estudi que deia que la capacitat de concentració de les marietes per aprendre coses era superior a l’humana, tema que, tal com podeu imaginar, dominava sense problemes), vaig tenir la prova de nivell 1, amb preguntes del tipus: com et dius? Quants anys tens? Com es diu ton germà? T’agrada anar a la platja?
Tanmateix, l’examen més controvertit i surrealista que he fet mai de llengües va ser en francès, concretament el DELF.
Resulta que, igual com els exàmens de la University of Cambridge, els exàmens de DELF també se separen en nivells, amb la diferència, però, que s’han d’aprovar tots; és a dir, encara que el teu nivell sigui –posem per cas– de 4, abans no puguis realitzar aquest examen, hauràs d’aprovar els tres nivells anteriors.
Així doncs, recordo que la meva professora particular de francès em va encoratjar perquè fes els 4 primers nivells –alhora. Com us podeu imaginar, va resultar una experiència que no penso repetir: les quatre proves escrites les vaig realitzar un dia (amb un interval de mitja hora entre prova i prova), mentre que les orals, també seguides, van ser un altre dia.
També recordo que mentre les proves escrites per nivells seguien un ordre ascendent (del primer nivell al quart), les proves orals eren aleatòries. Així, primer vaig fer les proves 2, 3 i 4, i immediatament després em va tocar fer la del nivell 1. Això va donar lloc al fet que, tot just després d’haver de fer un monòleg durant 15 minuts sobre un text titulat “Les coccinelles vont a l’école” (en què es parlava d’un estudi que deia que la capacitat de concentració de les marietes per aprendre coses era superior a l’humana, tema que, tal com podeu imaginar, dominava sense problemes), vaig tenir la prova de nivell 1, amb preguntes del tipus: com et dius? Quants anys tens? Com es diu ton germà? T’agrada anar a la platja?2. Quin és l'examen més injust, més mal plantejat i més erroni que heu fet mai?
A part de donar nom a un llibre, l’any 1984 és conegut per un altre fet: els i les estudiants nascuts aquell any, vam suposar la primera generació en dues reformes educatives prou importants: vam ser la primera promoció que va cursar 1r i 2n de l’ESO, i també vam ser la primera fornada de croissants que va “gaudir” d’apartat de listening a la prova d’anglès de la selectivitat.
Aquell examen possiblement fos el pitjor examen d’anglès que he fet mai...
Recordo que el tema central va ser el Senyor dels Anells, saga de la qual –encara avui– encara no he vist cap film. A la prova escrita encara em vaig poder defensar prou bé, possiblement perquè tenia més temps per poder endevinar què era un hòbbit, o qui carai devia ser el tal Frodo –a Catalunya, de Can Saquet.
Tanmateix, la prova d’audició va ser un desastre: recordo que es va tractar d’un examen tipus test en què em vaig haver d’inventar la meitat de les respostes, en part perquè no era capaç de trobar el sentit al que sentia –d’això se’n diu ficció, Àlex–, però també gràcies a les motos sense tub d’escapament que passaven rodes-ajudeu-me al costat de l’aula on vam fer l’examen.
Aquell dia vaig decidir que no miraria mai una pel·lícula del Senyor dels Anells, promesa que encara avui compleixo.
Aquell examen possiblement fos el pitjor examen d’anglès que he fet mai...
Recordo que el tema central va ser el Senyor dels Anells, saga de la qual –encara avui– encara no he vist cap film. A la prova escrita encara em vaig poder defensar prou bé, possiblement perquè tenia més temps per poder endevinar què era un hòbbit, o qui carai devia ser el tal Frodo –a Catalunya, de Can Saquet.
Tanmateix, la prova d’audició va ser un desastre: recordo que es va tractar d’un examen tipus test en què em vaig haver d’inventar la meitat de les respostes, en part perquè no era capaç de trobar el sentit al que sentia –d’això se’n diu ficció, Àlex–, però també gràcies a les motos sense tub d’escapament que passaven rodes-ajudeu-me al costat de l’aula on vam fer l’examen.
Aquell dia vaig decidir que no miraria mai una pel·lícula del Senyor dels Anells, promesa que encara avui compleixo.
3. Quin és l'examen més important de llengües que has viscut? Per què?
Segurament hagi estat el de la prova d’accés a la llicenciatura que curso ara mateix. Recordo que en quinze dies em van coincidir els exàmens de First, la prova de la UAB de traducció –per si de cas fallava a la de la UPF– i la d’aquesta mateixa facultat.
També recordo que la prova de la UAB va ser el dia abans que la de la UPF, i que –almenys jo– vaig trobar molt més difícil la prova de l’Autònoma, que curiosament exigia una nota de tall més baixa...
També recordo que la prova de la UAB va ser el dia abans que la de la UPF, i que –almenys jo– vaig trobar molt més difícil la prova de l’Autònoma, que curiosament exigia una nota de tall més baixa...
4. Què és el que us posa més nerviós en un examen? Què feu per controlar-ho?
Sens cap mena de dubte, el que em posa més nerviós és començar a deixar preguntes a mitges, que sé com començar a respondre, però que em condueixen a atzucacs mentals. El que miro de fer és no començar a respondre compulsivament, sinó més aviat intentar esbossar una estructura de la resposta que donaré per a cada pregunta i començar pels apartats que em resulten més assequibles.
5. Sou bons fent exàmens de llengües? En quina mena de preguntes? Per què? Explica'ns algun secret que ens pugui ajudar a ser millors -nosaltres també!
Suposo que si he arribat fins al quart curs de la llicenciatura de Traducció i Interpretació és perquè no se’m donen malament les llengües. De totes maneres, així com no sabria dir què és el que se’m dóna millor de les llengües estrangeres –possiblement la gramàtica i el pla escrit–, sí sé quina és la meva bèstia negra: els listenings. Més enllà d’aquella prova terrible a la selectivitat, aquest tipus d’exercicis sempre m’ha donat força problemes, independentment de la llengua que hagi estudiat: anglès, francès, rus...
Recordo –i puc demostrar, atès que encara en conservo les qualificacions– que als exàmens de First i Advanced en aquesta prova vaig treure una nota molt pitjor que a la resta d’apartats. Possiblement tot plegat sigui una combinació del fet que no tingui gaire bona orella, i també dels nervis que ja de per si em produeixen aquestes proves.
Suposo que si he arribat fins al quart curs de la llicenciatura de Traducció i Interpretació és perquè no se’m donen malament les llengües. De totes maneres, així com no sabria dir què és el que se’m dóna millor de les llengües estrangeres –possiblement la gramàtica i el pla escrit–, sí sé quina és la meva bèstia negra: els listenings. Més enllà d’aquella prova terrible a la selectivitat, aquest tipus d’exercicis sempre m’ha donat força problemes, independentment de la llengua que hagi estudiat: anglès, francès, rus...Recordo –i puc demostrar, atès que encara en conservo les qualificacions– que als exàmens de First i Advanced en aquesta prova vaig treure una nota molt pitjor que a la resta d’apartats. Possiblement tot plegat sigui una combinació del fet que no tingui gaire bona orella, i també dels nervis que ja de per si em produeixen aquestes proves.
3 comentarios:
Jejjejeje, si és que ets un crack! M'ho passo teta llegint els teus posts, Àlex, et dono tots els meus vots i et posaré una espelmeta.
Això que ens has explicat del Delf és totalment surrealista. Però vaja, et devien posar un plus que parfait a l'1, si el vas fer després de l'apassionant tema de la concentració de les marietes... Jo de fet no recordo de què vaig fer l'últim oral de francès del Delf...el primer sí, va ser el de la caça, però l'últim no... Només recordo el 5è de l'Eoi, i va ser sobre les operacions d'estètica. Pse, pots començar a dir tòpics a cor què vols, xo sobre les marietes filosòfiques... Chapeau!
Si no és molt demanar...què vas explicar??!! :P Noo, que era el tema de fer resum i presentar, no? Buf, ja no me'n recordo...
Tema 1984. Sí, un gran any que va parir una millor espècie, i un encara millor llibre que m'he llegit cinc cops i encara m'apassiona. Sí, vam ser els primers esitos, invadint els instituts quan encara els tios no teniu ni pelussa a la cara i les noies érem taules de planxar. Xo no em sento estigmatitzada. I sí, tb vam ser els conillets d'indies dels listenings a la Sele, però a diferència de tu (jo vaig fer francès), em va semblar l'examen més remegaridícul i estúpid de la història de la humanitat. Quan el k7 (nooo, q ja teniem cd's!!) va començar a sonar (q recordo q va tardar lo seu) vaig aixecar el cap horroritzada i escandalitzada...em pensava que m'estaven tractant d'ameba sorda i amorfa...podria haver escrit les respostes agafant el boli amb el peu esquerra, així potser hauria tingut una mica d'interès.
Tens raó, ja recordo que els meus amics deien que havien contestat les preguntes sns escoltar el listening. Pot ser que el reading anés d'algo dels homeless? no sé si em confonc... el meu anava des gens agées i vaig dir que els meus avis s'havien mort i avall... en fi. Érem joves i inexperts...!!
Pel que fa a les proves d'accés...jo, a primer, només vaig catar la de la UAB xq volia o Autònoma o res, i ja veus on he acabat. Jo vaig fer francès, i la veritat és que l'examen era tb rematadament senzill i accessible, xo ja se sap, als d francès i alemany no ens estima ningú. Dprés, a segon cicle, vaig fer la prova d'accés aquí a la Pompeu (què passa, que no us fieu dels dos primers anys de traducció a la UAB?!) i no va estar malament. Éren vídeos casolans, d'en Naro i família, que havies de resumir o traduir segons la prova. Home, els exàmens estaven bé, però no podien exigir-te el nivell que t'exigeixen, si després entres a tercer i et trobes amb tot de gent que... en fi, no dic res que no es qüestió de tirar-se pedres al sostre, però el nivell d'L2 em convenç força més allà.
Veus? Si fas posts llargs et surten respostes llargues, i dprés és un pal llegir als avorrits dels teus companys! Una última cosa: si tan nerviós et poses als listenings, com et van els orals? Xq jo, x exemple, sóc nefasta. Sempre que he de parlar davant d'algú, fer presentacions o el que sigui, em poso histèrica. Suposo que és xq sóc tímida i insegura, per més lèxic que tingui... Aquestes situacions no et posen nerviós?
Increíble lo que cuentas del oral en el DELF, sobre todo que no tiene sentido que el orden del as pruebas sea aleatorio.Se supone que el tribunal cuando ve que un candidato pasa un determinado nivel, es absurdo comprobar si tien un nivel más bajo.Me imagino que es cuestión de organización.
Por otro lado está muy bien la forma en que te enfrentas a las preguntas de un examen.No empiezas escribir a la ligera, sino que consciente de que eso se evalúa haces un borrador mental o escrito de todo lo que podrías decir de ese aspecto.está bien porque te ayuda e estructurar mucho más todo y que haya más coherencia en todo.
Vaig aprendre molt
Publicar un comentario