Vet aquí que la matinada de diumenge passat em vaig dedicar a escoltar un programa cultural que fan a l’emissora Onda Cero i que duu per nom ‘La rosa de los vientos’. És ben cert que avui dia cal anar amb peus de plom amb segons quines emissores nacionals si no vols acabar amb un atac de nervis, però la veritat és que fins aleshores havia trobat que tot el que deien els tertulians d’aquest programa era força assenyat i coherent. Lamentablement, resulta que de cop i volta va aparèixer damunt la taula el tema de la diversitat lingüística, i un dels tertulians, un tal Carlos Canales, va assegurar, entre d’altres moltes coses, que la diversitat lingüística representava tota una lacra per al món i que la llengua no representava cultura.
Si pogués us facilitaria el discurs que va emetre el sr. Canales en qüestió, però no m’ha estat possible trobar-lo enlloc. A canvi, us regalo un altre link força interessant que us conduirà cap a un documental que de ben segur –i per desgràcia– ja heu vist.
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
Es tracta d’un bon exemple de manipulació periodística de la situació del català a les aules i a la societat catalana.
Si pogués us facilitaria el discurs que va emetre el sr. Canales en qüestió, però no m’ha estat possible trobar-lo enlloc. A canvi, us regalo un altre link força interessant que us conduirà cap a un documental que de ben segur –i per desgràcia– ja heu vist.
http://www.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw
Es tracta d’un bon exemple de manipulació periodística de la situació del català a les aules i a la societat catalana.
5 comentarios:
Avui he participat a un dinar formal amb gent important (no tots, però bé, ni havia una consellera i altres persones de la generalitat....) i em tocava al costat meu un alemany que portava 18 anys visquent a Barcelona, que havia fet part de la seva escolarització a Madrid, i que possiblement tenia entre 40-45 anys. Deia no entendre gairebé res del català, i quan jo (diplomàticament) li vaig preguntar com era possible desprès de 18 anys a Catalunya, em va dir que no havia trobat mai cap raó per la qual aprendre. I jo li vaig dir (molt amablement i diplomàticament) - "así? Pues a mí realmente me parece fantástico poder aprender idiomas, hoy en dia en este mundo globalizado, (bla bla bla) - si es que tengo la posibilidad de una manera relativamente fácil poder aprender un idioma más de las que ya sé." Després l'home va començar a soltar algun "Molt bé" i "bon profit"...
vaig oblidar...
Gràcies per l'enllaç al you tube. No he tingut temps de mirar-me més que cinc minuts, però, el miraré.
Oi que el pitjor ha de ser el periodisme? Els cinc minuts que vaig veure jo, no diuen mentides, diuen obvietats, però, de forma increïblement polaritzada i pejorativa. No sé, em sembla increïble que hi hagin periodistes que es prestin a fer coses així! (però - he de veure tot abans de realment opinar...)
Suposo que el periodisme és la manifestació més genuïna de la subjectivitat...
De totes maneres, quant a això de les mentides, espera a acabar de veure el documental i me'n dius alguna cosa ;_)
Vi ses!
Acabo de ver el documental i m’he quedat morta (m’ha semblat encara pitjor que el que van fer sobre el meu poble!). El que no pot ser és que vinguis a un país a treballar (o a estudiar, com és el meu cas) aprofitant-te de la seva excel•lent economia o educació, però al mateix temps rebutjar els aspectes culturals! Per això et quedes en casa parlant castellà i punt.
El pitjor és que a Madrid tot això se’l creuen i pensen que pel fet que hi és a la televisió és un punt de vista objectiu. Quins ganes de fer de tot un conflicte polític... el que mes m’espanta és que encara que tots sabem que la llengua forma part de la nostre identitat com pot ser també la nacionalitat, les dues coses es mesclin tant. Perquè no intentem veure el català con una llengua mes, una part de la riquesa de la humanitat en comptes de veure’l com un arma que divideix la societat? En fi... un exemple mes de la “mogigatería” i el partidisme de Telemadrid...
(Perdoneu-me pels errors que hagi pogut fer en català, però m’ha semblat una bona oportunitat de posar-me a escriure’l).
Sobre el video no val la pena comentar gaire cosa. Però si que et felicito pel titol del blog, simplement genial!
Publicar un comentario